El franquisme és una etapa de la nostra història de l’educació, tan llarga i complexa, que encara té necessitat d’estudis integradors i noves síntesis. Calen investigacions que superin les visions tòpiques amb noves aproximacions a detalls més concrets, nous escenaris i actors. Això és el que han pretès els coordinadors d’aquesta obra amb en dos volums, dels quals ara ha sortit publicat el primer. El llibre compta amb una àmplia representació d’investigadors membres de la Societat d’Història de l’educació dels Països de llengua catalana.
Tal com s’indica a l’obra, la pretensió dels coordinadors ha estat oferir aportacions de diversos especialistes en espais i períodes diversos que ens ajudin a conèixer no sols la constant presència d’alguns trets característics dominants, sinó també la particular singularitat d’algunes accions i idees. Els fets constaten la permanència difuminada d’unes certes línies de pensament que posen en evidència la pervivència d’una memòria històrica i el desig de mantenir vius certs ideals, de resistència, de reacció i d’alternativa. El autors manifesten la seva voluntat de que els dos volums que conformen aquesta obra puguin esdevenir material d’estudi, però també un reconeixement i homenatge als qui van contribuir —d’una manera o una altra— a sortir d’aquell «ordre» caduc i imposat, i a reprendre els camins del pensament i la pràctica d’una educació renovada i democràtica. També als que avançaren per aquests camins en les societats andorrana i nord-catalana.
Cada capítol d’aquest llibre que presentem posa la mirada a aclarir els trànsits que van de la tradició a la modernitat. Una evolució que en aquest període implica, en molts de casos, la recuperació de la tradició renovadora que es va viure en l’etapa anterior. Els coordinadors han volgut considerar tot el panorama educatiu, tant el que es produeix dins com fora de l’escola i que són mons que sovint s’impliquen i es complementen. S’ha volgut comprendre la incidència que han tingut les diferències històriques i culturals dels distints territoris de parla catalana i també copsar els clars i bàsics senyals d’identitat que comparteixen; tot intentant, d’altra banda, integrar enfocaments locals amb contextualitzacions més àmplies, cosa que permet, a més, una certa mirada comparativa.
L’obra, la qual s’ha editat amb el suport del “Memorial Democràtic de Catalunya”, es pot consultar a text complet aquí
Tradició i renovació pedagògica, 1939-1975 Andorra, Catalunya, Illes Balears i País Valencià Volum I (1939-1958). Edició a cura de Josep González-Agàpito, Salomó Marquès, Alejandro Mayordomo i Bernat Sureda. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2024.