Dates: 12, 13 i 14 de novembre de 2003
Lloc: Figueres
La Societat d’Història de l’Educació juntament amb l’Ajuntament de Figueres i l’Àrea de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Girona varen organitzar aquestes jornades amb l’ objectiu de continuar aprofundint en l’estudi i el coneixement dels esforços de renovació educativa, en un sentit ampli, que s’han anat fent al llarg dels anys.
Els temes i àmbits de treball:
a) Experiències i mestres renovadors del segle XX: del passat al present
b) Renovació pedagògica i educació no-formal
c) Experiències renovadores de l’època democràtica
d) La història de l’educació a Figueres i a l’Alt Empordà
e) Els infants i el joc.
Organitzades per l’Ajuntament de Figueres i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, amb el suport de diverses entitats i associacions, de les quals cal destacar la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona, han tingut lloc les dites Jornades a la capital de l’Alt Empordà els dies 12, 13 i 14 de novembre de l’any 2003.
La renovació pedagògica va néixer ara fa cent anys de la ma de mestres rurals de l’Alt Empordà. No és estrany, doncs, que s’hagi escollit la ciutat de Figueres per debatre el tema de La Renovació Pedagògica en el marc de les 16enes Jornades d’Història de l’Educació.
Pel que fa a les conferències d’inauguració i de clausura, la primera, presidida per l’alcalde de Figueres, va anar a càrrec de Joan Pere Bihan, director de les escoles “La Bressola” sobre “El creixement de les escoles catalanes a la Catalunya Nord.” Quant a la de clausura, el professor Jürgen Helmchen de la universitat de Münster va tractar el tema “Quelle Europe? Quelle Histoire ? Quelle Université? Resulta difícil resumir la riquesa de dades de la primera i la profunditat de la segona, de la primera se n’ha publicat un resum a les Actes de les Jornades i la segona està previst publicar-la en el número 7 de la revista de la Societat Educació i Història.
En relació a les activitats acadèmiques hi van haver tres sessions de treball, en les quals un relator resumia primerament les comunicacions del seu respectiu grup i coordinava la discussió posterior. El temari dels grups fou el següent:
- Experiències i mestres renovadors del segle XX i mestres renovadors de l’Alt Empordà.
- Renovació pedagògica en l’educació no formal i el joc.
- Experiències de renovació pedagògica a l’etapa democràtica.
Altrament, amb participació de professors de les universitat de Barcelona, Salamanca, Girona, Santiago de Compostela, Valladolid, València i de l’Institut Professional del Clot, es van desenvolupar dues taules rodones:
- Renovació pedagògica en l’àmbit no formal a la segona meitat del segle XX.
- Renovació pedagògica a la segona meitat del segle XX a Galícia, País Basc i Castella.
Totes aquestes sessions varen tenir lloc al museu Empordà de Figueres i al castell de Perelada.
Del contingut de les comunicacions i de les discussions que es van encetar en els grups de treball, hom pot arribar a algunes conclusions:
- Malgrat que coneixem amb força detall els objectius, les contradiccions i les realitzacions del moviment de renovació pedagògica, especialment en el terreny de les escoles i les institucions públiques, en el període 1900-1939, resten encara molts buits per estudiar, quant a realitzacions i personatges, d’una manera particular en el camp privat i en tot allò que es va portar a terme a comarques, com van evidenciar moltes comunicacions.
- Pel que fa a l’etapa de la renovació pedagògica que començà els anys cinquanta del segle passat, historiogràficament en una fase de sedimentació, s’evidencià la importància que tingué l’educació no formal en el món educatiu, en el cas del Principat, així com també les noves fórmules que utilitzarà l’Estat, aproximadament a partir dels anys seixanta del segle XX, per reutilitzar l’educació no formal com a forma de control ideològic.
- Altrament se’ns donà a conèixer a través d’alguns protagonistes d’excepció les formes de penetració del moviment renovador de postguerra a la resta de l’Estat, amb el benentès que, en aquests anys, des de diferents perspectives, adquireix relleu, des d’un primer moment, arreu dels Països Catalans.
- Finalment volem constatar que la inclusió del joc com a eina educativa, a nivell historiogràfic, ha potenciat, amb un cert èxit, una especialitat que fa anys que té un pes important en alguns països europeus, com França per exemple. És una bona notícia.
Entre les activitats no específicament acadèmiques, destacarem la presentació del llibre de Rosa Mª Moret sobre Josep Mallart; les visites als aiguamolls de l’Empordà, a centres educatius de l’Alt Empordà i a la ciutat de Perelada; i visites guiades als museus Dalí i del Joguet de Figueres i de l’Albera a la Jonquera.El nombre de persones inscrites ha estat de 130, la procedència de les quals era: un 83 % del Principat, un 6 % de les Illes, un 5,5 % del País Valencià i un 5,5 % de la resta de l’Estat espanyol.
Un 55 % estava format per estudiants, en ordre d’importància percentual, de les universitats de Girona, Ramon Llull – Blanquerna, Rovira i Virgili, Barcelona, Illes Balears, València, Autònoma, Lleida i Santiago de Compostela; un 30 % format per professors universitaris dels centres de Girona, Barcelona, les Illes Balears, Rovira i Virgili, València, Ramon Llull -Blanquerna, Vic i Lleida, i un 6 % per professors procedents d’altres universitats de l’Estat espanyol; un 6% per professors no universitaris i un 3% d’altres associacions vinculades a la renovació pedagògica.